M’entres que als EEUU triomfava el Rock and roll, aquí oïen a Juanita Reina o Concha Piquer, figures com Antonio Machín o Els Panchos destacaven en aquell moment.
L’any 1959 un grup hispanoamericà, anomenat Els Llopis, actuen en Madrid interpretant temes de rock d’èxit en les llistes americanes (però adaptades a l’espanyol), comencen a ser populars entre els jóvens.
“El rock de la cárcel“, Bruno Lomas
José Guardiola es considerat el pioner del rock a Espanya, fent adaptacions al espanyol de la música americana.
“Dieciseis toneladas“, José Guardiola
La seua forma de vestir i d’actual no satisfeia els gustos del públic juvenil.
ALS ANYS 60
La influència dels grups anglesos com The Shadows fa que pareguen grups com Els Sirex, The Beatles eren versionats per Els Mustang.
“Submarino amarillo“, Els Mustang
Els Salvatges fan música més pròxima a The Rolling Stones.
Serà el Duo Dinàmic qui gaudirà de major acceptació i èxit. Interpreten cançons pròpies com “Quince años tiene mi amor”, entre moltes altres.
“Quince años tiene mi amor“, Duo Dinàmico.
A finals del 64 apareixen Els Brincos, el primer grup espanyol dedicat al mon de la música exclusivament. Els seus components havien format part d’altres grups emblemàtics, com Els Pekenikes o Els Estudiants.Interpretaven cançons pròpies, com: Un sorbito de champagne, Mejor, en les quals combinen distints jocs de veus i guitarres sobre un ritme, suggerint un estil proper al de The Beatles.
“Mejor“, Els Brincos
Un any més tard un productor discogràfic va crear un nou grup musical per competir amb els Brincos, l’anomenarà Els Bravos. Desprès de diversos éxits van grabar a Anglaterra per aconseguir fama internacional, acò es va fer per primera vegada, el tema Black is Black es situà el número 2 de la llista d’èxits a Anglaterra i 3 als Estats Units competint amb The Beatles, i The Rolling Stone.
“Black is Black“, Els Bravos.
La mort d’un dels seus integrants va marcar el final del grup.
SOLISTES
Dins d’aquesta dècada també hi havien intèrprets solistes, destaquen:
Miguel Ríos,”Himne de l’alegria”
Joan Manuel Serrat,”Mediterrani”
Karina o Concha Velasco, “La chica ye-yé”
