La II Guerra Mundial representa un canvi social i cultural que trenca amb gran part d’allò establit anteriorment.
En l’aspecte musical sorgeix una nova generació de jóvens músics que aconsegueixen que posicions que es consideraven sòlidament establides i acceptades per la societat, siguen modificades.
Les necessitats d’ampliar les possibilitats sonores fan que incorporen nous instruments mecànics o modifiquen instruments tradicionals. Aquest camp experimental sonor troba un món ple d’expectatives per descobrir, sobretot al desenvolupar la electrònica, que ens mostra una nova forma de tractar i d’entendre el so, transformant els paràmetres físics del so: altura, intensitat, duració i timbre.
