Arxivat a Sense categoria | Deixa un Comentari »
- què és la contaminació acústica i els efectes nocius;
- què pots fer per a que no t’afecte?
Arxivat a Contaminació acústica | Deixa un Comentari »
La música ha perdut avui Mercedes Sosa.
Nascuda a Tucumán (nord-oest argentí) el 9 de juliol de 1935, Mercedes Sosa va començar molt jove la seva carrera artística i aviat es va donar a conèixer per la seva reivindicació de les arrels culturals argentines, la seva presència imponent i el tradicional ponxo que utilitzava per a les seves actuacions. Censurada per la dictadura militar argentina (1976-1983), es va exiliar a Europa i va accentuar el seu compromís amb la defensa de les llibertats. Convertida en un símbol per a diverses generacions de llatinoamericans, Sosa va ser la cantant argentina més premiada i coneguda a la regió.
Les seves interpretacions del cançoner popular –les milongues, zambas i chacareras d’Atahualpa Yupanqui i Gustavo Cuchi Leguizamón– es van tornar antològiques. El mateix va passar amb les cançons dels xilens Violeta Parra i Víctor Jara o l’uruguaià Alfredo Zitarrosa.
Gran defensora dels drets humans, Sosa va ser censurada per la dictadura militar argentina. Als anys 80 es va exiliar a Europa, on va continuar la seva carrera al costat de grans figures iberoamericanes de la cançó.
La seua relació amb els músics jóvens argentins va ser constant: era ella la que els buscava per a oferir-los incorporar algunes de les seues cançons en els àlbums de música folklórica que anava produint (més de 40 al llarg de la seua carrera). En el seu últim àlbum doble, Cantora, ja malalta, van ser molts d’eixos músics els que es van oferir a cantar duets amb ella: Shakira, Fito Paéz, Charly García, Caetano, Soledad, Julieta Venegas, Drexter o els espanyols Joan Manuel Serrat i Joaquín Savina van col·laborar per a llançar un disc que ara esta nominat com a millor àlbum de l’any per als Grammys Llatins 2009. “La Negra era la millor cantant d’Argentina i la veu d’Amèrica Llatina”, ha assegurat Fito Páez.
Arxivat a Sense categoria | Deixa un Comentari »
Al llarg del curs tindràs que presentar activitats i treballs per a fer-ho de la manera més convenient et deixe aquests suggeriments.
Arxivat a Sense categoria | Desactiva els comentaris
La informàtica musical, i en concret la composició de obres musicals mitjançant l’ordinador, incorpora infinites possibilitats.
El naixement de l’estàndard MIDI en la dècada dels 80 va permetre treballar amb diferents sintetitzadors manejats per una sola persona i desprès la comunicació amb l’ordinador.
Passem a comentar els programes més utilitzats actualment per editar i organitzar arxius musicals, alguns dels quals es poden baixar d’Internet i són gratuïts. Aprendreu a utilitzar-los a classe per poder fer l’estudi a casa.
- Editar partitures: Music Time i Sibelius. Els més populars.
- Passar arxius de CD a mp3: Audiograbber.
- Oir i ordenar arxius de mp3: iTunes, WinAMP.
- Crear acompanyaments fàcilment: Band in a Box.
- Grabar: Audacity
- Mesclar pistes i editar: Cake Wolk
- Karaoke: VanBasco
- Programes per extraure àudios: Audio Ripper
Programari lliure:
Arxivat a Informàtica musical | Deixa un Comentari »
Es celebrarà a Barcelona els dies: 8, 9 i 10 de maig de 2008.
La iniciativa prové del Consell Català de la Música desprès d’haver passat quinze anys del I Congrés.
En la programació han intentat integrar els principals àmbits on es donen les activitats musicals: educació, mitjans de comunicació, indústria i usos socials.
“….en la majoria de meses organitzades per tractar els temes específics de cadascun dels àmbits, hem volgut aplegar professionals especialistes en la matèria procedents tant de dins com de fora de Catalunya precisament amb la intenció de promoure el diàleg i l’intercanvi entre uns i altres com a condició necessària de progrés vers la desitjada normalització de la nostra cultura musical.”
Josep M. Busquets
President del Consell Català de la Música
Arxivat a Sense categoria | Deixa un Comentari »
La trobada de música COM SONA L’ESO naix per unes necessitats concretes: Innovar en el camp de l’ensenyament, millorar la tasca a tot el professorat de música, donar a conèixer fins on pot arribar un bon treball en les arts dintre de les nostres escoles i apropar-nos a la ciutadania. Per aconseguir aquestes fites necessitem treballar amb molta serietat i professionalitat. COM SONA L’ESO, respecta tots els plantejaments didàctics, però, és clar, no comparteix molts d’aquest. Aquesta opció ens ha de conduir cap a opcions més obertes i participatives per part de professors i alumnes, on el desenvolupament de plantejaments didàctics nous, ben contrastats i estructurats ens apropen cap a una millora qualitativa de la nostra àrea i com no, de l’educació en general.
Per inscriure’s els IES nous hauran de portar de 20 a 30 alumnes i els IES que ja han participant en altres edicions, de 30 a 50.
Arxivat a ESO | Deixa un Comentari »
Uns musicòlegs de la Universitat Martin Luther d’Halle-Wittenberg (est d’Alemanya) han trobat una composició per a orgue de Johann Sebastian Bach de la que només es coneixien fins ara els primers cinc compassos.
Segons va comunicar la universitat el dia 15, es tracta d’una fantasia entorn del coral de Bach “Wo Gott Der Herr nicht bei uns hält”, una còpia realitzada pel compositor, organista i cantor de Leipzig Wilhelm Rust (1822-1892). Rust va ser l’editor en 1858 de 26 toms de la primera obra completa de Bach.
Arxivat a Sense categoria | Deixa un Comentari »
El 16 de abril de 2008 se cumplen 35 años de la muerte en accidente de tráfico de Nino Bravo, que perdió la vida con solo 28 añitos. Luis Manuel Ferri Llopis nació el día 3 de agosto de 1944 en la localidad valenciana de Aielo de Malferit.
Nino comenzó a trabajar muy joven en una joyería de Valencia y compaginó este empleo con su mayor afición, la música. Con el grupo Los Hispánicos fue donde empezó sus primeros pinitos, donde actuaron en numerosas presentaciones falleras, bailes y verbenas de la época, llegando a quedar finalistas en el concurso radiofónico nacional “Fiesta en España”. Sus compañeros del grupo finalmente decidieron disolver el mismo ya que decían que la música no era su mundo. Pero Nino no se rindió y creó otro grupo llamado Los Superson formado entre otros por Salvador Pelejero, grupo que acompañaría a Nino Bravo hasta el final de su carrera artística. Su inicio como solista se inició en el Festival de la Canción de La Vall d’Uxò en el año 1968, solo cinco años antes de fallecer.
En el año 69, Augusto Algueró le confió la canción Te quiero Te quiero y Nino Bravo por fin conseguía un éxito abrumador, convirtiendo este tema en la canción del verano. Después de este éxito rotundo, Nino grabó Noelia, Perdona, Mi gran amor, Esa será mi casa, Mi querida mamá, Voy buscando, Un beso y una flor y Libre, entre muchas otras. Alguno de vosotros no conoce esos temas?
En el año 1971 edita el disco Un beso y una flor con el que tuvo un gran éxito en España y en Hispanoamérica. Editó un nuevo álbum Mi tierra, donde estaba incluido uno de sus principales éxitos Libre.
El 16 de abril de 1973, Nino Bravo sufrió un accidente con el coche que le costó la vida. Después de morir se sacó un disco póstumo titulado…Y Vol.5, donde se incluían canciones grabadas por él semanas antes del fatal accidente. Entre ellas destaca sin duda la canción América, América que se convirtió en todo un himno para sus admiradores americanos.
Arxivat a Pop | Deixa un Comentari »
